Coneixent una mica més l’economia col.laborativa

L’economia evoluciona, canvia, es transforma i ho fa a partir de múltiples factors o palanques. Una d’aquestes palanques, potser actualment una de les més destacades, és la tecnologia, o més ben dit, com la tecnologia accelera comportaments i actituds. Parlem de l’economia col·laborativa.

La cultura del compartir, reutilitzar i estalviar com a motor econòmic. L’economia col·laborativa és un gran motor de transformació. Es tracta d’un fenomen amb un impacte brutal en la nostra societat que està modificant radicalment la forma en què, fins ara, les persones han resolt i cobert les seves necessitats. És un canvi econòmic i cultural amb profundes repercussions. Si ens fixem només en l’impacte econòmic previst, estudis com el realitzat per la consultora PwC apunten que en 2025 el mercat global de les activitats econòmiques vinculades al consum col·laboratiu mouran 335 mil milions de dòlars. Actualment, són 26 mil milions. El salt és significatiu.

Quan parlem d’economia col·laborativa la majoria pensem en Airbnb o Uber. En realitat, aquests dos casos són la punta de l’iceberg d’allò que definiríem com a consum col·laboratiu i fan referència a part d’una realitat molt més àmplia.

Aquesta nova manera de consumir va molt més enllà del compartir, també implica reutilitzar, estalviar i afecta de manera transversal a tots els sectors. Ens canvia la manera de viatjar, de menjar, de vestir, d’escoltar música, conduir, veure cine, desplaçar-nos... i ens converteix en persones més eficients i, fins i tot, més respectuoses amb l’entorn. Com especifica el dictamen elaborat per la Unió Europea al 2014 “el consum col·laboratiu representa una avantatge des d’un punt de vista innovador, econòmic i ecològic de la producció per l’economia del consum. A més, suposa una solució a la crisi econòmica i financera”. Ha nascut una nova manera de gastar, però també d’emprendre a partir de la necessitat d’obtenir rèdit dels recursos propis.

Dimensió global gràcies a la tecnologia

En essència, quan parlem d’economia col·laborativa ens referim al model de consum basat en l’intercanvi de bens i serveis entre particulars. En realitat, però, no es tracta d’un fenomen nou. Aquest tipus de relació comercial ja era habitual en l’era “predigital”.

És el cas, per exemple, dels Bancs del Temps que van aparèixer als Estats Units a principis de la dècada dels 80 i que perduren actualment. En aquestes petites organitzacions locals les persones ofereixen els seus serveis a canvi del temps d’altres. No existeix cap tipus de mediació monetària, ni ànim de lucre. Els bancs del temps es van concebre com a instruments de desenvolupament comunitari, cohesió social i, especialment, per donar resposta a la crisi econòmica de llavors... Precisament, és en l’actual context de recessió, quan la cultura del canvi ha assolit gran rellevància. No obstant això el que ha convertir l’economia col·laborativa en un fenomen revolucionari i amb gran impacte social a tots nivells és la tecnologia. Amb l’evolució de les tecnologies peer to peer i les xarxes socials aquest model comercial a assolit dimensió global. 

Formes de consum col·laboratiu

Gràcies a la capa digital podem organitzar l’intercanvi entre persones en plataformes digitals que aporten a aquesta activitat comercial un valor afegit en diferents aspectes: major abast i l’oportunitat d’accedir a audiències més àmplies, gestió logística (cobrar, quedar, arbitrar...) més transparent i senzilla, major confiança entre usuaris ja que existeix la possibilitat d’avaluar el servei rebut i, finalment, escalabilitat i oportunitat de creixement sense grans inversions. Els actius els aporten els usuaris i no les empreses. Té, doncs, tots els ingredients per ser un negoci rodó. Amb tot, la vessant lucrativa no sempre està present. Per aquesta raó, és molt important determinar les diferents tipologies de consum col·laboratiu per evitar confusions.

Existeixen, principalment, dos grans models. El primer agrupa persones que sumen esforços per aconseguir un objectiu comú. És el cas dels grups de compra col·lectiva, grups de consumidors que s’organitzen per aconseguir un determinat producte o servei a un preu més baix i amb el mínim d’intermediaris possible. L’OCU va organitzar, per exemple, la primera compra col·lectiva d’energia de la història d’Espanya. QuieroPagarMenosLuz va aglutinar quasi mig milió de consumidors. En aquesta categoria també s’inclourien les plataformes de micro mecenatge com Verkami, Goteo o Kickstarter. Davant de la necessitat de finançament es mobilitza a la comunitat i no als bancs.

Paral·lelament, existeixen plataformes que el préstec, intercanvi o la donació entre particulars. Aquestes plataformes podrien dividir-se en tres grans famílies. Primera, les plataformes que es basen en el puc intercanvi sense transacció comercial com CouchSurfing en la qual els usuaris ofereixen allotjament gratuït a viatgers, simplement pel gust de conèixer gent d’altres països o practicar idiomes. Segona, els espais que faciliten la redistribució dels béns com Wallapop o Ebay. I, tercera, les webs que converteixen productes en serveis. És aquí on inclouríem Airbnb i Uber. Les dues primeres s’autoregulen. La tercera és probable que, en moltes ocasions, necessiti de regulació. I és, precisament, en aquest àmbit on s’ha generat més controvèrsia.

Un marc legal amb visió de futur

L’economia col·laborativa genera debat perquè posa en qüestió el model econòmic preestablert. L’antiga economia i els seus lobbys se senten amenaçats i és lícit que posin traves per defensar els seus interessos. És necessari un marc legal i fiscal que ordeni les coses.

El que va sorgir com una necessitat ha arribat per quedar-se i, especialment, a Espanya. Un estudi de la consultora Nielsen afirma que Espanya és el cinquè país de la Unió Europea amb més potencial de creixement de l’economia col·laborativa. Es parla que ja hi ha 5000 plataformes actives i d’un 53% d’espanyols disposats a llogar o compartir els seus béns. 

Prova d’aquest auge i evident recorregut de l’economia del compartir a Espanya, Barcelona ha estat l’escenari escollit per celebrar el OuiShare Fest 2015 que serà els propers dies 19, 20 i 21 de novembre en el Barcelona Advanced Industry Park. Es tracta del primer esdeveniment professional sobre aquest fenomen i és la primera vegada que no se celebra a París. Vivim en un moment clau i en les nostres mans està dissenyar el país que volem i si apostem per l’economia col·laborativa per facilitar el desenvolupament social de la nostra comunitat.

 

Andreu Lopez

TF Assessors